|
|
y atres vachen à patir.
Guisao, que el que fà fóc
plè de entusiasme y valor,
cuant està cüit, ni l'aulor
li aplega als nasos tàmpoc.
Y dichós aquel que escapa
y à sà casa sol tornar;
que alguns se solen deixar
del seu servell la gran tapa.
Que en mich de eixa guerra ó pesta,
cuant manco seu pensen... pom!
allà và un confit de plom
aloixat capa la testa.
Ja qui vol fer gran carrera
per imitar à la llebre,
y pega contra un pesebre
y es trenca la calavera.
|
