Tonet.
|
No pases ya mes abant,
que al voret en eixe anhelo,
babetes de caramélo
tinc per la boca chorrant.
¡Santo Dios que tiempo aguel!
Donantmos sempre besets,
ya erem desde chicotets
amantes fins de Tiruel:
O bé arrancant safanóries,
ó bé llaurant, ó segant,
ó bé batent ó sembrant,
ó bé arreplegant chicóries:
tu sempre seguintme amable
desde llevant á ponent,
pa mi dolsisim torment
has segut hasta en l'astable!
Ya veus tú, téndres capolls
desde que erem moñicots,
ham anat sempre á calvóts
per lo mich de eixos rastolls.
Criats entre la verdura
que rega la'igua del sél,
el còr tenim plé de mél
|