— Mare,—deya escrivint:—he passat les festes de Nadal molt felisses, pensava ab vostè, ab les germanes, en aquella taula tan alegre. Potser aquest any no han tingut gall, ni alegría. Axò m'ho treya del cap perque'm posava trist. Tant per tant, mentida per mentida, m'agradava pensar que les han passades be, ab l'amohino d'aquella mortandat de carn de ploma, la requincalla del farciment, ab pinyons, cascabellitos, poma camosa y orellanes. Veya'l gall penjat devant la finestra de la cuyna, escoltava com les vehines lo alabavan per fexuch y ben comprat. Veya al oncle fent un plumero ab les plomes de la cua, y'l sentía repetir a taula, per calmar discordies, allò de sempre: «l'any vinent comprarèm un gall de quatre potes, perque tots pogueu menjar cuxa. Diuen que no n'hi hà; però jo quan era petit los veya en somnis.» Aquí los he tornat a veure altra vegada, somiant també'ls galls de quatre potes.
