Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/94

Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Pregúnta al ranxero si també hi hà càstich per llensar aquestes peles de patates que trobo de més a la ració.
— Ben segur que'ls de la cuyna han errat lo tret de la puntería, que en comptes de buydar la senalla sota'ls fogons los hi ha caygut a la caldera.
— Tu, ranxero; — cridà aquell que tot ho trobava bo, — nos has dado un àpat como un verbigracia: me ha parecido que tomava xacolata a cullerades.
— Y jo que prenía remey per cridar la gana. Ara me menjaría'ls dos lleonets de les marques reyals fets a la llauna.
— Quin entaulat faríam a Vista Alegre, a la falda de Montjuich! ¡Que deu ser hermosa ab la ginesta!—
En Fèlix, mitx clohent los ulls, alsant lo cap ab infinita tristesa exclamà:
— ¡Y que n'es de lluny Montjuich!—