Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/89

Aquesta pàgina ha estat revisada.

dado con su bofetón de retaguardia.—
En Fèlix, sumís, quadrat y ab los ulls baxos, murmurà poch a poch, però no tant que'ls altres no ho sentissen:
— ¡Malsaguanyats quatre mesos que la dida'm va fer passar a la pollera pera comensar ara de cap y de nou!—
Los companys no varen poguer detenirse'l riure, y al acte, de sobte, se sentí un trino de bofetades, sonores, frescals, com ensopegades en galtes joves, tendres y plenes.
Uno, dos; uno, dos; y espabilarse: aquí mandan galones... —
Lo final de la frase era ordinariot; més que de munició.
En Fèlix y dos indivíduus de la companyía varen estrenar lo batisme militar.
— Ara ja serèm valents, — va dírloshi: — ¡que'n deu haver rebut de trompades lo cabo Losada, que sigui tan brau!—