«¿Y ara? — me va dir la mestressa axís que'm va veure de pontifical; — ¿no t'he dit qu'has de fer un viatge, que'ls senyors t'esperan?»
«Si vostè m'ho mana, es diferent; però si'ls senyors volguessen anar a peu me farían un favor, perque fa cinch minuts que no so mosso d'aquesta casa.»
«¿Es dir, qu'en comptes de ser jo la que't despatxa, ets tu'l qui m'adelanta la intima? Corrent, vés en nom de Deu. Basta pels anys qu'has menjat les caxalades en aquesta casa, volía donarte alguns díes, los que fossen, perque't busquesses acomodo.»
«Senyora Mundeta, perdóni; a rigor de persona honrada y puntosa, no m'hi puch estar ni un credo més en aquesta casa. Vostè, per indrets falsos, ha sapigut lo que jo volía dirli de frente y ab molta honra y cortesía. Vostè ha escoltat mitja relació: la qu'he fet a la Coloma. L'altra mitja, qu'era la que tenía que fer a vostè, ara es escusada; no tindría mèrit ni virtut, semblaría fingida, pitjor que de comediant: de trapacer. Y com lo qui porta la leyaltat
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/65
Aquesta pàgina ha estat revisada.
