m'arriba a despreciar. ¡No més hi havía quatre pams d'aygua: per un bany de peus!
De sobte, sento un xiscle y'm quedo glassat, palpantme la roba, no sapiguent si era fòra ò si havía caygut dins del rentador; guayto a la finestra y en comptes de la Coloma hi trobo a sa mare que'm contemplava de fit a fit ab posat mofer.
«Guapo, minyó,—me digué,—ja pots dexar l'ofici de cotxero y llogarte per comediant. No hi hà rès que dir: tens moltes taules y les expressions fines, de manera que t'he escoltat la relació y volía picar de mans perque m'has agradat. Lo que me sab greu es que prenguis a la meva filla per dama jove.»
«Senyora...» — comensava a dirli.
«Fúig d'aquí, caramot, — saltà desseguida, sense dexarme continuar;—que't pensas qu'encara som al teyatro, beneyt? Vès per allí fòra, crech qu'hi hà un viatge a fer.»
Me'n vaig anar al quarto a posarme la roba de les festes: camisa planxada, gech de panyo, botines de xarol, etzètera, y surto a la botiga mudat y ab lo meu puro encès a la boca.
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/64
Aquesta pàgina ha estat revisada.
