Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/50

goig ni delicia de contemplar sa hermosura, ni la claror ni l'enlluhernament qu'a mi'm recreyava'ls ulls, m'aclaría'l cor y omplía de sol y de calentor la sanch y la vida meva! En Peret es l'aburrit; un altre home es l'estimat; Perla, perleta meva, primor y escultura de la naturalesa ¿què he fet de mal en lo món, que trobi un càstich tan espantós?»
Y'm vaig desfogar d'aqueix terme y semblants paraules ab aquell animal sentit, que potser tenía més cor que cap persona. Cada llàgrima que me queya haguera pogut emmetzinar una deu d'aygua: tan amargantes y penades m'exían dels ulls.
Surto de la quadra y de frente me encaro ab Sant Antoni. Y'm va escoltar. ¿Si'l va escoltar a n'en Perico? Vaja, nèt, ja t'ho avanso: vaig tenir més empenyo jo posat en mànega de camisa, ab l'esponja, la luda a la mà, en trajo de quadra, que'l gran Papay d'aquell jove ab les gerres de xinxons y durillos d'aument.