carregat la treya de la quadra tan revinguda y engrexada, que ni ella matexa, cridantla pel seu nom, se conexía. ¿Que's axò de posarse la corbata ò pentinarse devant del vidre de la portella del cotxo? En ma vida havía tingut altre mirall per compondrem ò posarme'l barret decantat que la lluhentor y'l brillo del pel dels animals que jo'm cuydava. Y no't pensis que'l xavo d'una polsera semblés una pessa de sis y'l de l'altra una mitja qüerna; m'exían rodons y exactes com fets a vol de compàs. Vull dir que tenía asseyo y que me'ls hi mirava'ls profits com si fos cosa meva. ¿Què volías que fes si en aquella casa hi havía'l be de Deu qu'era bàlsam per la meva salut y ofnt de mes alegríes? En ma vida li havía fet cap demostració manifestada. Passava per la botiga. «Bon día,» deya ella. «Bon día tinga, Colometa,» contestava jo; rès més. Però aquexos ulls, que se'm tornavan multiplicadors, reservadament, ab prudencia, ja no s'apartavan de la seva persona; quan no li podía mirar la cara, 'l rayo de la mirada de fit sobre'ls seus peus; que's tombava de
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/46
Aquesta pàgina ha estat revisada.
