y un pà d'or allí hont correspongués, ab escalinata com la Seu de Barcelona. No hi hà cap altar nou a Sant Just que fassi tanta planta. Jo me'n rich; semblan capelletes d'istiu tan trepades y orejoses. Hi hà Sant que sembla que li hajan posat per penitencia; encofurnat, que si tomba'l cap s'hi ha de fer un trench y si esten los brassos se'ls blaueja de cops y esgarrinxades. A la de casa, pot dir qu'ell y la pareja s'hi estan com a la torre: a cada grahó m'hi caben mitja dotzena de candeleros; vès si hi viuen espayosos y si'n tenen de territori per extendre'ls ulls. Tothom se m'hi encanta: tan lluhenta, tan proporcionada ab aquell Sant tan curro y'l porquet tan curiós! Si devegades, quan demano alguna cosa a son amo, m'afiguro que'l garrinet me diu que sí y abaxa'l cap ab aquells dos forats al morro que sembla que dugui ulleres fosques.
—Ara, a la qüenta, no son de moda los Sants, ni es corrent férloshi ob-
