abanderado y tot passa del punt y modo qu'haveu relatat al senyor. Noy, pòrta un licor més fi y còbra'l gasto.
— Finet, ¿que'm vols fer traveta? Lo gasto ja es pagat. No sabs qu'allí al taulell, me guardan quaranta duros per satisfer los extraordinaris, y perque cap maco se m'adelanti a desayrarme l'obsequi? ¿Que no sabs que quan son consumits tots quaranta ve la Coloma y porta un altre paper de plata, y no'm desbanca ni'm fa quedar malament cap home batejat, anch que tingui més interessos que'ls que dexan diners al govern de la nació? Tórna aquexa moneda a la Seca, qu'aquí no'n bescambían ni les entenen les dobles de quatre. —
— No hi posis rès al diari, ò digas que la festa no's celebra per mor de quatre americans vinguts a menos... O sinó, posa: «En atención de no haver avinensa...»
—Home, per Déu, díguiho en català.
— Tens rahó. Com qu'un home
