que sembla que xarrupis garbons metzinats ab veneno ordinari. Y com que lo biberon es de primera classe (guàyta, costa cinch duros), no puch emmanegarlo ab aquexos tabacots de baxa raleya que si tens la sòrt de menjar un bon bossí a la taula de casa, 't treu tot lo regust que't quedava al paladar per dexarthi amargantor de medecina passada. Ja te'l pots mirar, que cap senyor d'aquí ni de Madrid petoneja un galet de més luxo, ni treu fum ab conducto de tant mèrit.
— Es un regalo bonich.
— Y qu'honra la boca del indivíduu. Deu me conservi'l dentat; aquesta eyna no la poden gastar los bifis: fa massa palanca y a riscos de caure. Es una francesilla de la Coloma. Volía que'm desvesés de fumar puros de quarto, d'aqueix escarràs xuclador que les galtes se'm ajuntavan per la part de dins cada cop que la pipava. Ella'm deya: «Fúig, apàrtat de prou meu, que'm fa angunia veure com se t'aprima la cara bregant ab aquest lluquet Si t'ho donguessen per obligació ò per remey, no'n voldrías fumar.»
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/28
Aquesta pàgina ha estat revisada.