Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/247

Aquesta pàgina ha estat revisada.







Venir a parlar en prosa després que haveu sentit tants primors y agudeses entonats en lo llenguatge de la terra, me fa témer no us produhexi semblant efecte del que'n resultaría si en lo més concertat d'una sonata, en lo bell punt que l'ànimo restés delitosament captivat per les delicadeses de la música, paressin de sobte'ls instruments d'entonació més suau y dexessin sols als baxos donant ses notes graves que sonarían aspres y ingrates sense'l cant d'aquelles melodioses veus.
Axís me trobo jo, y acàs confós, reflexionant que'l trànzit de la be-