Aquesta pàgina ha estat revisada.
cansoneja rentant los plats, suspira, y no's dona afany com abans pera enllestir y córrer al balcó a fer moxaynes a la cadernera y a olorar les flors.
¡Pobra cadernera! prou canta en aquella hora que's sent dringar los plats y'ls coberts; prou crida a les seves companyones; sembla qu'ab son cant tristíssim les hi diga que ja ha perdonat al seu sayó, al butxí que li cremà'ls ulls pera que cantés més, ¡ab tant qu'ella cantava! ab tant que omplía aquella casa d'alegranses y de bon viure!
