— Sí, al glassis de la Ciutadela.
— No més voldría que li sentís la relació d'aquella comedia: El Sapatero y un Rey.
— Més valdría que li fessen estudiar la doctrina que no pas aquestes ximpleses.
— Es cosa del seu pare. No les sab dir en castellà les oracions que vostè li ensenya.
— Perqu'es un cap-cigrany.
— Y míri: don Baltasar, l'amo de la casa, que s'està al primer pis, diu qu'es una vanitat tonta axò de fer resar a les criatures en castellà. Que fa heretge; que Nostre Senyor enten totes les llengues y que no'n fa cabal ni se'n ha escoltat may cap de pecador que se li presenti fent lo ximple, disfressant lo parlar y'ls gemechs y'ls prechs per enternirlo. Cadascú que resi a sa manera: y quan li cridan Dios mío, com ja coneix que son catalans, diu que'ls despatxa a la fresca y'ls avía: «¡Apa avall a fer el bobo al torin, poques soltes! ¡babaus! ¡imprudents! ¿Per què vos he donat la llengua més hermosa de la cristiandat? Los castellans son més prudents que vosaltres:
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/22
Aquesta pàgina ha estat revisada.
