Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/216

Aquesta pàgina ha estat revisada.

gastar lo jornaler, sembla un bossí de país japonès. Lo sol hi mata hores enamorat de la verdor d'uns quants testos d'alfàbrega y maríalluisa, y ensinestrantse ab enginy, traspua a través dels quadrats d'un petit canyís cobert d'enredaderes y campanetes de color de lila que brandejan sempre armoníes de fragancia; s'esten sobre'l pis marcanthi l'ombra d'aquella gelosía, com si se gosés en fer servir de mirall les rejoles per contemplarse en aquelles mitges preses de claror, bo y engalanat ab embulls d'enredadera y penjarelles de campanetes.
Una cadernera ab son bellugueig y'l seu anar y venir y'l seu tafanejar a través dels filferros de la gavia sembla'l trobador d'aquell palau de la poesía que'l ronda refilanthi cada passada y cada combinació de tresillos y arpegis, com si allí hi tingués amagada la seva amor festejantla ab un seguit d'alegríes que fins arriban y traspassan per ferne gosador tot lo vehinat.
De bon matí, una noya moreneta, — qu'es lo color que més li plau de besar al sol, — ab uns ulls negres,