— ¡Descarado!
— Però ¿de quins es vostè, senyor Tomàs?
— Càlli, ¿no veu que'l renyo? ¿que vaig a fer pedrades jo? veu el que no té cap per estudiar si li falta rès a apendre? míri, quína complicació de pesses menudes per instruhirse. Váyase usted á hacer las operaciones en seguida. ¡Vivo!
—¡Deu meu! Senyor Mestre, ¿què li vol fer ara? No'l castigui tan fort, fàssim aquesta caritat.
— Qu'enrahona ara vostè; si es una llissó.
— ¿No es pas cosa de tumía? el meu fill està tan dèbil.
— Vaya usted, le digo, y haga las operaciones con el mandró. Vostès son los qui'ls perden als fills, perque nos lligan de mans.
— ¡Pobret! míri com li ha quedat lo cap, guàyti. Aquí no hi té cabells, ni aquí tampoch, ¡lo meu fill!
— Ni n'hi tindrà may més. ¿No veu que son trenchs? déxil anar ab lo mandró a fer pedrades. Ja se li tornarà calvo com un sabi.
— Ha tingut una dissípola verinosa de tant estudiar.
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/21
Aquesta pàgina ha estat revisada.
