— Tres faltas. Señor Tomás: Ramonet no ha sabido la lección.
— Se queda sin comer.
— Ay, coix, jo no me'n recordo. Per què n'hi posan tantes de partes de la oración. Y prenent lo llibre de una revolada's tirava de qualsevol manera al banch, y bo y ploriquejant se posava a estudiar.
Al poch rato venía la contemplació. Dirigía la vista vagamunda per qualsevol indret: de sobte s'abaxava mirant ab recel si'l mestre guaytava y tot seguit sos ulls s'animavan seguint el vol tortuós d'una mosca ab cueta de paper.
Si's podían veure'ls dinars que li havían costat los pronombres y daxonses, ¡quín convit y quína manutenció assegurada per unes quantes setmanes!
Eram al rotllo per conjugar verbs; les preguntes venían saltades y no sabíam a qui toparían. ¡Ay, ay! teníam més por que verbos.
— Díga usted, Ramonet. Infinitivo, voz de presente: del verbo amar.
— Amé. — Responía, guaytant als companys qu'ab los llavis li signavan a-mar.
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/18
Aquesta pàgina ha estat revisada.
