Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/171

Aquesta pàgina ha estat revisada.
PANTIQUILLO
ab ironía.

Verdaderament...

SENYORA

Nó, no se'n burli.

PANTIQUILLO

S'equivoca: faig les meves reflexions... Jo tenía un canari que no l'hauría donat per cap diner...

SENYORA
interrompent ab vivesa.

Nosaltres tampoch lo nostre xivitxu.

PANTIQUILLO

Y també se'm va morir de desgracia.

SENYORA

Però axò'n son dues: mort y perdut! Lo meu Valentí quan ho sàpiga! Tindré de ferli dir ab moltes precaucions per no sobtarlo y del disgust no tingués un insult. Afigúris: nos lo va regalar una persona de molt supòsit, un regidor dels principals, que's cuyda dels mercats...