Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/17

Aquesta pàgina ha estat revisada.

les parts de la oració, en lo que, si be'n sortía aclaparat, no's donava. Lo mestre feya esforsos per ficàrleshi al magí; ell no les dexava entrar y les oracions se quedavan fòra.
— ¿En cuántas partes se divide la gramática?—li preguntava'l noy que feya de corrector.
— La gramática castellana se divide...—responía ab molta branzida. — ¡No me'n recordo ara!
— Donchs, falta.
— ¡Ay, noy! — exclamava fent lo peterrell.—Son una pila.
— ¿Cuántas, diga V?
— Si'm perdonas la llissó, —deya baxet, — te donarè una cosa. — Y tornava a respondre:—La Gramática Castellana se compone...—
Vaja, era inútil: s'encallava com si topés ab un piló.
— ¿Y las partes de la oración? diga V.
— Son nueve.
— Cúyta: Artículo, nombre, pronombre...
—.....Pronombre.....daxonses, ay nó. Adverbio, Conjucción é INterjección! — afegía alsant molt la veu y dexantla anar ab gran cantarella.