Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/164

responch. «He fet venir al Trepat dels ulls de poll y encarantlo devant del Vanitoso primero li dich: «Ab la llanseta més fina que tingui al estuig, ab aquella que destría en dos brins lo perfil d'un cabell, rebàxim aquest tant per cent los cascos del Vanitoso. Sènyis, perque l'empenyo es de compromís y s'hi arriscan reputacions; la del senyoret, la de vostè y la d'un servidor.» Als cinch quartos justos de minutera de rellotge, la operació de cirurgía estava llesta: ell ab l'eyna, jo ab lo compàs de graduacions. Al Trepat cada gota d'angunia que li relliscava cara avall era axís, del grandor d'un cacauet. Jo, frscal com una satalía. Tiro nivellada d'esquena a esquena, exactes; ni un billar. «¿Quant val la seva feyna, noy xich?» «Dónim lo que vulgui.» «Aquí té quatre duros.» «Es massa, no'ls val.» «Aquí té quatre duros, li torno a dir, y fíquissels a la butxaca, que son de vostè y de ningú més.» Lo manescal més tonto n'haguera comptat una dobla de quatre. «Acondúctis lo cavall desde avuy, y cada dissabte, si es servit, vingui a corretgirli les afiliacions...»