quan surtin de les meves mans no desmentirà l'un del altre ni'l sanabre d'un gruix de trenyina.»
«Si per excusarme'l cavall me l'esguerras, t'esquerdaré'l cap.» Y se'n va.
Torna l'endemà a la quadra y torna l'agrimensor ab l'aparato de les matemàtiques de l'aygua. Coloca'l canó de la humitat fent pont entre les dues esquenes dels cavalls; tira la operació a pols. A la quadra ni's movía una mosca: ningú respirava. Enllesteix la regla de tres y... los cavalls resultan iguals, exactes, que ni passant la esponja mullada sobre del un y dexant l'altre en sech no discrepan les alsaries ni'l gruix de la mullena.
Parbleu!
Si no hi hà'l facultatiu, lo senyor m'abrassa en públich. «¿Cómo te las has componido?» me pregunta (A la quadra y devant de forasters me parla castellà). Vaig esperar a qu'estessem sols. «Molt senzill,» li
