Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/161

Aquesta pàgina ha estat revisada.

baix com a missa. Lo majordom inspeccionava l'orgull y'l plantar dels bessons; me'ls examinava per tots indrets; guayta, observa, entreguarda y contesta, a un dels grossos que li demana parer, aquestes paraules capitals: «Con el permiso de Usía: el tronco que mena el senyor — senyalantme a mi, — es un tronco plusquamperfecto. Podría engancharse al carro del sol.» Fa'l saludo militar, surt, y en sent fòra de la quadra, rebot per terra'l puro encès que fumava, botent y llensant per qui-enllà espurnes ruhentes de foch.

ALEXIS

Jo vos torno a dir qu'a París...

PANTIQUILLO

Permission, Mussiú, que no he acabat.

ALEXIS

A la bonne heure.

PANTIQUILLO

Però tenían una màcula que'ls desllustrava aquexos cavalls, y que no