qui torni sentir riure li cloch los llavis ab ayugacuyt bullit. — Y tornant a empèndreles ab en Ramonet:—Cállese usted, torpe, no diga más disparates, majadero, que es usted la discordia de la clase. Arrodíllese, pronto. Los brazos en cruz; baje usted los ojos.—
Y variant de conversa, per si venía la distracció, deya en Ramonet:
— De primero iré á llevar las patatas á la senyora Laya. Míre usted; ya se había acabado la escarola; he comprado esta lletuga.
— Vaya usted al infierno. —
Girantse desseguida a nosaltres nos endressava un apòstrofe biliós que'ns esferehía més per lo que no enteníam, que per lo gesto y entonació tràgica ab que'l pronunciava. Donava tals palmetades a la taula y tenía tanta vivor als ulls y en l'accionat, qu'a cada cop nos emblava que havían d'exir de la fusta'ls raigs d'espurnes, les serpents de foch y'ls gripaus encesos ab tan enèrgich y resolut mandato.
Entrava la senyora Laya feta un desespero.
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/15
Aquesta pàgina ha estat revisada.
