— Ramon, Ramon, escólta, may dirías què...
—¿Ja l'has despedida a la embaxadora dels Hernàndez?
— ¿Sabs per què plorava aquella criatura? Li ha pegat per que havía perdut el portamonedes. M'ha esplicat una historia. Hi portava dos bitllets de vinticinch, tres duros sencers; pessetes no sab quàntes, y cèntims!... Jo: «¡Sí qu'es llàstima! vègi, ¡axò son més de catorze duros!... Sí qu'ho sento...» «Però veurà, me ha dit, a la Plassa Real, a ca'n Camps, anava per pagar unes canes de satí per remontar un vestit, y'm trobo sense'l portamonedes. De totes maneres han volgut que m'endugués lo paquet. Jo no ho volía; enfí, per tranzigir, — perque s'hagueran agraviat molt — havem quedat qu'a les dotze y mitja m'esperés el mancebo a la estació de Sarrià, que m'entregaràn el paquet. Jo no'ls he dit que'ls pagaría; però, com soch una senyora, una finesa l'agrahexo y la pago ab altra finesa. Axís es que vull satisfer la factura, qu'es de vintivuyt pessetes.»«¡Malesaguanyades!» deya jo tota afligida; ¡son més de ca-
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/144
Aquesta pàgina ha estat revisada.
