Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/127

Aquesta pàgina ha estat revisada.

son erradors. Y prou he vist casat al Baldomero: la meva senyora també. Semblava que ja podíam anàrnosen del món quan varem tenir aqueix logro. Després vingué'l net. Ja'ns recava allavors y un'altra voluntat ens tirava... En fin, es una historia llarga. La meva senyora es una pasta d'agnus. La jova, una bona minyona. Totes dues tenen circunstancies molt afavorides: endressades, treballadores, bon cor, bon sangro, cad'una de per sí. Son dos àngels; però juntes, arronsan les ales y treuen les ungles.
Lo Nadal a casa nostra, seguim celebrantlo sols; y per la senyora y per mi surt la sopera gran.