Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/125

saràs dispeses?» «¿Per què la voldría?» me preguntà fent lo sonso'l dependent. «Per tirarhi un parell d'oques vives, que s'hi recrein en lo caldo y qu'hi puguin virar per tots indrets sense toparse.» Lo minyó, picat, me presentà una sopera fina que semblava una cúpula boca amunt. Aviat varem quedar entesos pel preu. La meva senyora no la volía. «Però, Janet, es massa diforme!»
Naturalment, jo estava a veure venir. Era'l primer any de matrimoni y'l nostre noy gran, com he dit, se trobava en camí ab la butlleta d'allotjament.
Pel carrer no'm digué paraula; vaig conèxer qu'estava ressentida. Al arribar a casa'm va fer riure ab un acudit. Desembolico la sopera; ella butzinejava: «Vès de quin trasto t'has enamorat. Podràs posarhi melons a refrescar algun día de compromís.»
Jo, rès; com aquell que no la sentía. La destapo, y al acte, sense adonàrmen, m'agafa per darrera fentme apartar y dihent: «¡No t'hi aboquis, Janet, que't rodarà'l cap!» Vaja,'m