rèu malbé la vista,» li he dit. «Aquestes plates no més hi mancan tres mànechs y dos quartos de grills a cad'una per poguerles portar a benehir com si fossen palmes... Ja us podeu fer brodar tres corones als llensols y coxineres, perqu'haveu guanyat los primers premis. Teníu.» Y li he posat tres pessetes columnaries a les mans. «Sou tan noble com qualsevol grande d'Espanya.»
— Perdóni, senyor Janet, — li pregunta un concurrent:—¿Què vol dir lo xiulet d'avís?
— ¿Encara no ho sab? Pensava havèrlosho explicat. Com jo entrevinch a les taules del Liceu per qüestió dels mobles, vol dir que pel dinar de Nadal a casa organiso la maniobra com una màgica. Allí a cop de xiulets s'enten si s'ha d'operar pel costat de Rambla ò de Jardí: si s'ha de fer botadura pel foro ò córrer trampillons per la mutació. ¿Còm voldrían que'ns entenguessem a la cuyna entre aquella batería de
