ram cap al tard d'un d'aquells dies d'Agost tebis i calitjosos. Viaranys i corriols, rostos i marges, conreus i boscuries, comes i serres, tot anava fugint, emboirant-se, fonent-se, engorjat tot-d'una per la nivelladora fosca.
Un quart abans aquell clap de la Segarra, revestit de porpra per les derreres ullades d'un sol ruent, mostrava arreu sa plasenta vida. Alenaven les xemeneies, retrunyien les fones, dringaven els picarols, escatinyava la viram, bullanguejaven els aucells a l'ajocar-se, i omes i dones, els uns revenint del troç embarraçats am llurs eines, i atrafegades per l'orta les altres, boi pellucant pel sopar, completaven am sos brugits i bellugadiça el rioler aspecte de l'encontrada. Més, s'enfosqui el cel, clucà son ull el sol, devallà la nit a
