Pàgina:Tres flors de la caritat (1867).djvu/17

Aquesta pàgina ha estat validada.


 Y segueix sempre sa vía
Sembrant lo bè en sa carrera,
Tot buscant una quimera
Que aquell noy va despertar;
Y altre volta sols miserias
E ingratituts no mes ne troba,
Fins que l' desengany l' hi proba
Que sa pensa, fou somiar.

 Mes segueix un altre volta
Ab lo alé de la esperansa;
Y com tot de Deu ho alcansa
Invoca al Deu de bondat;
Y aixís recobrant sas forsas,
En lo amor de Deu se inflama,
Y ampara al vell y derrama
Purs tresors de caritat.

 ¡Caritat! paraula dolça,
Inspiració de María;
Com ella conçol envía
Sembrantlo per tot arréu:
Paraula que sols confia
Lo cor del hom' á la boca,
Si l' que la invoca, la invoca,
Per lo sant amor de Deu.