Pàgina:Tres flors de la caritat (1867).djvu/16

Aquesta pàgina ha estat validada.

 Aspre, treballós y plé
Lo seu camí de malésa,
No tremola en l' asperésa
Sa ben probada virtut;
Mes rega ab amargas llágrimas
Pas á pas la seba via;
Veyent com son pas espía
Per sempre la ingratitut.

 Pobre verge, no traspassa
Jamay las portas dauradas:
Ab ricas sedas brodadas
Jamay adorná son pit:
Que com lo seu nom tant pobre,
Y mes que l' seu nom hermosa;
Es la emanació preciosa
Del amor de Jesu Christ.

 Pobre verge!... dins la cambra
Del mísero que agonisa,
Ab la mes tendre sonrisa
Mitiga son malestar;
Y plora prop de la mare,
Y prop de la esposa prèga,
Y ampara al orfe, que règa
Llurs mans ab lo seu plorar.