La besa humil ab mostras de contento,
Y ab gratitut respon: «Que Deu li pag'!...»
Paraula gran, paraula que demostra
De un cor agrahit la llealtat;
Paraula que en sa propia senzillesa,
Conté, no obstant aixó, llissó molt gran.
Jo no puch, diu lo pobre, pagá' al rich
Los favors que m' ha fet: ell ha salvat
Lo meu fillet qu' en llantos y congoixas
Estaba casi be per espirar...
Al arribar á casa ja no sento
Aquell crit llastimós que fa esglayar;
Aquell crit que tan sols al escoltarlo
Abat al hom' mes fort: «Pare, tinch fam!...»
Los rigorosos frets mon cos gelaban;
Ara gracias al rich, vaig abrigat:
¿Qué podré jo donarli en recompensa?
Beneficis tant grans no puch pagar.
Pero Deu tot ho pot: totas las gracias
A qui millor li plau pot regalar:
La gracia, la salut, bens de fortuna,
Tranquilitat d' esprit, goig, santa pau,
Pàgina:Tres flors de la caritat (1867).djvu/10
Aquesta pàgina ha estat validada.