Pàgina:Tratat de adages y refranys valencians (1788).djvu/25

Aquesta pàgina ha estat revisada.

tinguir eixes quatre lletres, jamès nos hem mirat, ço es la organiçaciò, mes sì al escriure; en la b, y v, à mòltes diccions, tampoch sens coneix distinciò al pronunciar, mes sì al escriure.

4En lo primer Diccionari dels dos, que hià al ultim de aquest Tratat, sencontra lo del numero antecedènt, tan extèns, y clar, que basta, y sobra, puix jà trobarà el Lector lo dficultòs, fet facil. Pera la Poesìa Valenciana, està el colp de la dificultad sobre els acentos grave, y agùt, que per no averlos entès mòlts, han faltat à la consonancia, ò assonancia, que es propia de aqueixa Art; y aixì en lo segon Diccionari està ben clar, y copiòs dit punt; puix