Pàgina:Tratat de adages y refranys valencians (1788).djvu/19

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


De la mateixa Poetissa, (Rosa Trincares en pur anagrama) que escriguè un Soneto en Valencià, al llibre de Orthographìa.


SONETO.

Tan gustosa quedì, y tan agradada
de lligir ton Tratat de Orthographìa,
que no puch explicar tanta alegria
com tinguì, perq̃ fonc mòlt sublimada:
Bè pot esta Ciutat, y Patria amada,
estimar los desvels de ta Thalìa,
puix per cert, que ta ploma mereixia
per Obres tan selectes ser premiada.
Posses punt à la boca la malicia,
no mocègue tes obres, ques pecàt,
puix mereixes (ò Carlos) de justicia
ser de tota Valencia ben lloat;
perque en este Tratat, ques de Refranys,
dones llum de sa Lengua, y desenganys.