a la una. Àdhuc les noies del barri, que guaitaven la riuada de jovent abocant-se als granítics ampits de les velles finestres, hi feien chor, tot ensems que les malaurades adolescents, pàl·lides o rosades i d'esguard cansat per les primeres ardors del vici, que cada tarda es palplantaven a la porta esperant l'amant de coll blau. Cada vespre la cançó es convertia en un himne de disbauxa que eixordava aquells carrerons.
I en Kervella, que se'n relirava per sempre més, seguit de l'alegre cançó del jovent, per fanfàrria es posà també a cantar:
les diades de xivarri
ni tampoc les nits d'amor.
— Tu, que no has sentit aquell vellot, també? féu, llavors, una desvergonyida que, del llindar estant, estava a l'aguait del seu gabier.
Anava minvant ja més i més la claror, quan l'home es trobà tot sol, fora muralla, pel camí de Portzic. El vent de Ponent, que li fuetejava el rostre, li duia flaires d'algues marines, i era ja negra nit quan obrí el reixat del jardinet per a entrar en son alberg de retirat, on dormiria per primera volta.
En lloc d'honor de damunt la xemeneia, hi penjà per sempre més son xiulet de plata, i, tot d'una, se sentí corprès d'una tristor inesperada, com si per ell ara tot hagués finit. S'havia parat la casa de manera que li fes goig. Molts dels objectes
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/82
Aquesta pàgina ha estat revisada.
