Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/80

bon punt arribats dels llaguts de pesca o de poblets de la costa bretona, amb mirada entre esporuguida i càndida, es despacientaven esperant el coll-blau i la gorreta amb borla que els havien de donar, mentre que els gats vells se'ls contemplaven canviant entre si reflexions i crítiques en forma bastant grollera, de les quals es desprenia, de tant en tant, l'elogi suprem de : «Sí, encara és un llus, però ja s'esparvillarà, ja».
 I sense treure's l'uniforme nou, en Kervella es passà tot el sant dia travessant sense fi ni objecte aquells rotllets, les escales que, de quatre en quatre, saltava l'àgil jovent amb fressa de poltres escapats, i les quadres interminables que, esbalandrades i tot, seguien amarades de l'olor de l'aigua enquitranada amb què havien estat baldejats llurs trespols.
 Totes les coses d'allí li suggerien records de diferents èpoques de sa vida. El qui compta quaranta anys de servei a l'armada, ja n'ha passat, ja, de vegades per aquell barri de Brest; no; poques, en tornant de campanya, un hom hi ha entrat tot joiós i amb les butxaques plenes; no poques, se n'és départit baixant les dures grades del port amb els dos sarrons de tela a coll — ja sia joiós encara, ja sia amb el cor partit — per anar-se'n lluny i a lo desconegut. I ell volia repassar tots aquells recons. Tenia, a més, feines pendents encara en les oficines, on els furriels imperen; hi havia de recollir papers que no estaven llestos ni signats, igual, igual que la vigília dels