Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/79

Aquesta pàgina ha estat revisada.

llavis el regust del pler. I prest, el sol, un sol enterbolit de tardor, s'aixecà també puntualment.
 Abans de l'apat de migdia, ell, en Kervella, revistà encara la seva gent, amb son uniforme més nou, desitjós de lluir-lo per darrera volta. Alguns contramestres s'atansaren a felicitar-lo, per haver arribat al punt que tan pocs similars seus tnien la sort d'assolir i poder per fi retirar-se a descansar, tenir un jardinet i — com ells deien — viure de renda. D'altres, al contrari, sabent com estava ja de calafatejat, se n'acomiadaven amb un «pobre Kervella!», que tenia tot el deix de compassió que ens inspira el qui veiem a la balança, i vinga adéus i encaixades de commiseració, mentre ell es mostrava molt content i s'esmerava a trobar frases ben alegres per a contestar-los.
 Al voltant d'ell continuava la vida familiar d'aquella gran caserna que ve a ésser el ver quarter general, el casal del contingent de la flota.
 A l'hora de descans, entre aquelles parets llises i enllapissades per l'escalament als cois, es passejaven a colles els joves vaixellers, tan àgils i ben plantats dins dels folgats uniformes, amb aires de mandra o d'impaciència d'escolars retinguts. Els que ja havien viatjat, els de debò, els instruïts, que tenien ja la pell cremada pel sol dels tròpics, es contaven, tot fumant, aventures de campanya, es feien confidències de relacions amb noies del veïnat, o bé esmerçaven llur excés de força en les barres de ferro del gimnàs. I els novells, els jovencells de cara grasseta, inscrits