Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/78

Aquesta pàgina ha estat revisada.

d'angoixa i les tivantors d'esperit, d'alarma contínua durant els grans temperis...
 En Joan Kervella estava ja revellit per totes aqueixes coses quan arribà a la divisió de Brest a esperar la seva jubilació, bé que encara prou àgil i tes per a rumbejar el seu uniforme de contramestre de càrrec amb una cinteta roja al trau.
 Llavors fou quan es comprà la caseta del camí de Portzic, per acabar sos dies de cara a la badia i als vaixells.


IX


 El dia de sa jubilació fou un dia com els altres. Ni en els homes ni en les coses va notar-se variació perquè aquell vell servidor els deixés per sempre més.
 A l'hora habitual del xafarranxo, ben abans de l'alba, en els grans drassanals de la divisió que tant conserven de l'austeritat i sentors dels vaixells, la marineria, mig nua, saltà de llurs cois penjats en rengles de barres de ferro. Si algú, en aquell acte, sentí algun trip-trap, fou només ell, pensant, amb indefinible emoció, que era el darrer dia. Després, el viu traüt dels homes, tot el baldeig del matí i tota la fressa d'aquella vida tan d'hora començada, anaren succeint-se ordenadament, com de costum, al toc de timbals i trompetes. Aquells que, a la vigília, havien obtingut franquía o se l'havien presa, compareixien, l'un darrera l'altre, tots pressosos i duent encara als