barets. Ella li pagava els deutes, ell en contreia de nous, i els sospirs que exhalava la Sra. Aubain tot fent mitja al peu de la finestra, els sentia la Felícia de la cuina estant, tot fent anar les devanadores.
Passejant ambdues per l'hort, parlaven sempre, sempre, de la Virgínia, comentant si tal o qual cosa li hauria agradat, què hauria probablement dit en tal o qual ocasió.
Tot lo que havia usat ella era dins la cambra dels dos llitets. La Sra. Aubain no s'havia vist mai amb cor de remenar-ho; però, finalment, un dia d'estiu, es resignà a fer-ho, i a l'obrir l'armari, n'eixí un vol d'arnes.
Sos abrics estaven estesos en una lleixa on, a més, hi havia tres nines, uns cèrcols, una casa de fira i la galleda de terrejar. Igual que els vestits, mitges i mocadors, tot ho van treure i espolsar damunt dels llitets, abans de tornar-ho a desar. El sol posava de manifest les tares d'aquells pobres obiectes i els plecs que encara guardaven l'empremta dels moviments del cos. L'ambient era blau i tebi, se sentia xiular una merla, com si tot respirés plàcida gaubança. Últimament trobaren una capoteta de felpa castany, però ja tota arnada. La Felícia la demanà per a ella. Ambdues es miraren fit a fit i els ulls se'ls amararen de llàgrimes; per fi, la Sra. Aubain estengué els braços, la criada s'hi llançà, i, apretant-se l'una amb l'altra, s'assadollaren la dolor amb un bes que les igualava.
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/40
Aquesta pàgina ha estat revisada.
