clejava el caminals i fins s'agenollava per a millor cavaguejar la terra. Quan pogué anar-hi, a la Sra. Aubain se li desnuà el cor, com sentint un bau de consol.
Passaren després una pila d'anys tots iguals, sense més adveniment que les grans diades: les Pasqües, l'Assumpció, Totsants. Els d'índole privada constituïen data memorable a què es referien més tard. Per exemple: l'any 1825, dos paletes van estucar l'entrada; en 1827, va caure al pati un tros de ràfec que de poc mata un home. Era a l'estiu del 28, que va tocar a la senyora fer l'ofrena del pa beneït; per aquells dies fou també que el Sr. Bourais va fer aquella escapada misteriosa; i, mentrestant, ara l'una, ara l'altra, les velles amistats anaren extingint-se: Guyot, Liebardt, la Sra. Lechaptois, Robelin, l'oncle Gremanville ja de temps ha ferit.
Un vespre, el correu esbombà per Pont-l'Evèque el triomf de la Revolució de juliol. Pocs dies després, el sots-prefecte era substituït per un de nou: el baró de Larsonière, ex-cònsol a Amèrica. Duia amb ell, ultra la seva dona, una cunyada i tres filles ja grans, que es passaven moltes hores al jardí, amb unes bates esplèndides. Tenien un negre i un lloro. Feren amistats amb la Sra. Aubain, i la Felícia, al veure-les venir de lluny, ja corria a avisar-la. Però una sola cosa era capaç de fer aixecar a aquesta: les cartes de son fill.
En Pol no estudiava, perdia el temps pels ca-
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/39
Aquesta pàgina ha estat revisada.
