Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/37

Aquesta pàgina ha estat revisada.

abandonà la morta. Repetia les mateixes oracions, li aspergia d'aigua beneita les robes, tornava a asseure's i a contemplar-la. A finals de la primera vetlla, reparà que el rostre se li esgrogueïa que els llavis se li amorataven, que el nas se li afuava i que els ulls se li enfondien. La besà cent voltes i no s'hauria admirat pas de veure que obrís els ulls; car, per semblants ànimes, les coses sobrenaturals són les més simples. Ella l'endreçà, l'amortallà, la ficà a la caixa, li posà la corona i li allisà els cabells. Els tenia rossos i molt més llargs del que és comú a la seva edat. La Felícia n'hi tallà una bona mota i se'n ficà una meitat al pit, resolta a no desfer-se'n mai més.
 El cos fou portat a Pont-l'Evèque com volgué la Sra. Aubain, que, en un cotxe tancat, anà seguint darrera.
 Acabat el funeral, calgué caminar tres quarts d'hora per arribar al fossar. En Pol presidí, plorant. Seguia, immediatament darrera, el senyor Bourais, després, lo bo i millor de la vila, les senyores amb grans vels negres, i la Felícia. Aquesta, pensant en el seu nebot i dolent-se de no haver-li pogut fer iguals honres, se sentia doblement afligida, com si els enterrés tots dos alhora.
 El desconhort de la Sra, Aubain era immensurable.
 De cop, fins es revoltà contra Déu, trobant injust que li prengués aquella filleta, una noia tan