Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/34

Aquesta pàgina ha estat revisada.

gadejat. Avui calia esbandir-la. S'aixecà i eixí de casa.
 Cubell i rentadora els tenia vora el riu. Omplí el cistell de camises, s'arregusà bé i prengué el maçó; els forts cops que amb ell donava retrunyien pels horts del voltant. Al llarg de la ribera no es veia una ànima, el vent crespava el riu, les herbes, que sobreeixien del fons, li pareixien cabelleres de mort surant a l'aigua. La Felícia féu cor fort fins a la nit; però un cop sola a la cambra, ventre-aterrada al llit, la cara aclatada al coixí, els punys clavats als polsos, va desfer-se en llàgrimes.
 Fins passat molt de temps, no va saber les circumstàncies d'aquella fi. Les hi contà el mateix capità de Víctor: — Va agafar la febre groga, i, a l'hospital, el van sagnar massa. El curaven quatre metges alhora. Morí depressa, i el director exclamà: Vaja, encara un altre! —
 Els seus pares l'havien tan maltractat sempre, que el xicot es determinà a deixar-los, i ells, sia pel «tant me fa» del qui no té cor, sia per distracció, tampoc el reclamaren.

 La Virgínia seguia decandint-se.
 Opressions, tos, una febreta contínua i unes rosetes als pòmuls revelaven alguna afecció profunda. El Sr. Poupart aconsellà una temporada a Provença. La Sra. Aubain s'avingué a fer-ho i fins se n'hauria endut ja immediatament la noia a casa, a no témer el clima de Pont-l'Evèque.