Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/32

Aquesta pàgina ha estat revisada.

de tracte, això la ferí, però ho perdonà aviat. Trobà molt natural que allò de la nena la trastoqués així. Als dos fills se'ls havia d'estimar igualment; els unia a son cor un mateix llaç i tant l'havia d'interessar l'esdevenidor de l'un com de l'altre.
 Va saber per l'apotecari que la goleta de Víctor era arribada a l'Havana. Ho acabava de llegir al diari. Pensà amb els cigarrets; s'imaginà que, en aquella terra, no feien sinó fumar, i ja veia el seu Víctor passejant-se entre negres dins d'un núvol de fum. «I si fos cas, ¿que no podria tornar per terra d'allí estant? ¿Quina distància hi devia haver de l'Havana a Pont-l'Evèque?» Per a saber-ho, ho va preguntar al Sr. Bourais.
 Obrint son atlas, intentà aquest dar-li idea de les longituds, morint-se de riure al veure l'esfereïment amb què ella l'escoltava. Per fi, amb la llapidera, li assenyalà entre els esborancs d'una taca ovalada, un puntet negre boi imperceptible, i digué : — Aquí. — La Felícia s'abocà damunt del mapa, però tot aquell garbuix de ratlles de colors la marejava, no li posava res en clar, i preguntant-li en Bourais per què callava, ella li pregà que fes el favor d'ensenyar-li la casa on posava en Víctor. En Bourais aixecà els braços, tossí i esclafí a riure enormement, sense que ella, que, curta com era, potser esperava fins veure allí el retrat del seu nebot, n'arribés a capir el motiu.
 Al cap de quinze dies, a l'hora del mercat, entrava, com de costum, Liebard a la cuina, per a