Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/200

Obed féu recórrer tota la Galilea a sos servents perquè, amb opulents promeses, aconseguissin atraure Jesús fins a Enganim; Septimus, l'omnipotent, trameté sos soldats, de les serres a la platja, per a percassar Jesús i fer-se'l seguir a la força fins a Cesàrea. Prodigant consols arreu per aquells indrets, ell va topar-se amb els servents d'Obed, primerament; amb els legionaris de Septimus, més tard, i, malgrat això, els uns i els altres van haver d'entornar-se'n decebuts i amb les sandàlies malmeses, sens mai haver pogut descobrir dins de quin bosc, de quina ciutat o cova, o dins de quin palau, Jesús se'ls abscondia. —
Queia la tarda. El captaire prengué altre cop sa vara, i, escalant el ribast, s'allunyà per un corriol vorejat d'arços i penyes. La mare s'entornà a son recó encar més desesperançada i trista. Llavors, el nen, amb un saluet més feble que el frec d'una ala, pregà a sa mare que anés a cercar-li aquell Rabí que, rics o pobríssims, tant d'amor duia als infants i que sabia guarir fins els mals més inguaribles.
— Ai, fill meu! ¿com vols tu que jo et deixi i vagi a perdre'm per aquells camins tot cercant el Rabí de Galilea? Obed, que és tan ric i té tants servents, el va fer cercar endebades per camps i ciutats des de Korazin a la regió de Moab. Septimus, que tot ho pot, endebades expedí igualment ses decúries des de Hebron a la costa. ¿Com vols que t'abandoni? Jesús és lluny, molt lluny,