Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/199

va recargolant-se i rebeguent-se que ni un rabassó arrencat. La misèria es menjava mare i fill com es menjaria el rovell dues desferres llançades a camp ras. Per manca d'oli, fins ni podien encendre el gresolet d'argila roja. Al cofre pintat ja no els restaven llegums ni fruites seques. L'eixut de l'estiu els havia mort la cabra i la figuera de l'hortet. Per tan lluny com eren del poble, mai no els duien pa ni mel. I sols d'herbes arrapades a les penyes, cuites amb sal, podien aquells fills de Déu nodrir-se en la Terra Escollida, on fins les aus de rapinya tenien aliment sobrer.
 Un dia, al casalot hi entrà un captaire, donà a l'afligida mare la meitat de la capta feta, i, assegut al pedrís de la llar per a examinar-se les esgarrinxades de les cames, li parlà de la gran esperança dels pobres, d'aquell Rabí aparegut a Galilea, que d'un pa en feia néixer set dins del mateix paner, que es dalia pels infants, eixugava tots els plors i prometia a tots els desvalguts un Regne més lluminós, més abundós i opulent que la Cort de Salomó. La dona se l'escoltava amb uns ulls plens de fretura. — ¿I aqueix Rabí amorosívol, esperança del pobre, on s'escau? — El captaire sospirà. — Oh, el Rabí amorosívol! ¡no són pas pocs els afligits que l'invoquen! Sa fama s'estén per tota la Judea com el sol que daura fins els murs més rònecs i s'hi esplaia; però la resplendor de son rostre només la veuen els sortats que, per llur fe, en són ben dignes. El potentat