Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/198

Aquesta pàgina ha estat validada.

 — Oh, romans! ¿I vosaltres podeu creure que a Galilea o a Judea hi ha profetes que fan miracles? ¿Com podrà mai un bàrbar alterar l'Ordre instituït per Zeus? D'allí no en surten sinó màgics o xerraires que, amb palica vana, buiden la bossa de l'ignorant. Jamai, sens voler-ho els immortals, caurà d'un arbre un tany sec ni una sola fulla seca. De profetes ni miraclers no n'hi ha. Apolus Dèlfic és l'únic que sap el secret de les coses. —
 Lassos ja de tantes marxes i capbatuts com tornant d'una desfeta, una tarda, aquells soldats es reintegraren a la fortalesa de Cesàrea. I fou tant major el desconhort de Septimus, en quant sa filla estava agonitzant sense exhalar un ai! ni apartar l'esguard de la mar de Tir, i encara la fama del Jesús guaridor de mals de llanguiment, creixia amb més alè i virtut, mateix que aquell airet matiner que bufa de l'Hermon, i atravessant les hortes, reviscola i redreça fins les flors més decandides.

 Tot a l'ensems també, entre Enganim i Cesàrea, vivia en una cavorca o casalot pobríssim, encauat en una gorja feréstega, una mísera viuda la més malastruga de totes les dones d'Israel. L'únic fill que tenia, ja tolit de naixença, un cop arrencat de sos pits eixuts, l'hagué d'ajaure en la immunda i esparracada màrfega on de set anys ha encar gemia i plorava. Ella estava també tan malicosa, que ni es podia rentar els llençols i ana-