Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/191

sitges. Però un ventot sec i huracanat, aquell alè maligne amb què el Senyor assola les aspres terres d'Assur, vingué que un dia li occí les millors ovelles i que, als camps on ses vinyes s'enroscaven pels olms o esplaiaven fàcilment llurs tòries exuberants, hi deixà només redoltes nues i tots els ceps recremats, amb alguns gotims migrats i recoberts d'un crostisser de pugó que se'ls xuclava. I Obed, al llindar de sa casa, tot aclaparat i amagant el rostre amb un pany de son mantell, esgarrapava la terra, maleïa sa vellesa i rondinava enfellonit de la crueldat de Déu.
 Després, sentint parlar d'aquell nou Rabí que socorria els pobres, que treia els mals esperits i que extirpava les més aferrades rels de malaltia l'Obed, com a home instruït i que havia viatjat per la Fenícia, tot seguit pensà que Jesús seria un de tants fatillers com rodaven per Palestina ; un altre Apoloni o Rabí Bendossa, o Simeó el Subtil; un d'aquells que, àdhuc al cor de les nits més negres, consultaven els estels, per ells sempre clars i reveladors d'enigmes; un d'aquells que, amenaçant només amb una vareta, esvaïen dels ramats els malèfics mosquits dels aiguamolls d'Egipte i que, agafant amb la punta dels dits l'ombra dels arbres, l'estenien com vel protector damunt les eres a l'hora de fer la sesta. El tal Jesús de Galilea, com fatiller més modern i més entès, per tant, en màgies de major eficàcia, de segur que, pagant-lo bé, li extirparia millor que els altres el gam de les ovelles i la malura de les vi-