D'aquell dia ençà, s'ocupava exclusivament de la nena que, a causa de l'espant, havia contret una afecció nerviosa, per la qual el doctor Sr. Poupart li aconsellà els banys de mar de Trouville.
Llavors, aquesta platja no era encara freqüentada. La Sra. Aubain se'n procurà informes, consultà al Sr. Bourais i començà els preparatius com per un llarg viatge.
El dia abans, el carro de Liebart s'emportà els fardells. L'endemà, el mateix Liebart els menà dos cavalls, un d'ells amb selló de senyora i espatller de vellut, i l'altre amb una manta plegada a la gropa formant coixí. Muntà l'un la senyora, en l'altre la Felícia s'encarregà de la nena, i el nen s'enforquillà dalt del burriquet del Sr. Lechaptois, que els el deixà a condició de què el tractessin bé.
La carretera estava tan malmesa que, per a recorre'n vuit quilòmetres, els calgué dues hores. Els cavalls s'enfonsaven pel fang fins a clivellar, butzaven d'anques per a sortir-ne i ensopegaven en les roderes o bé havien de salvar-se'n a salts. L'euga de Liebard, al millor, s'aturava. Ell esperava que prengués repit, i entretant, els contava històries de propietaris dels encontorns, concloent-ne reflexions morals. Així, a Toucques, passant per sota aquelles finestres, celades amb persianes, i tot signant amb un gest d'espatlla expressiu, digué: — Per exemple, aquí en tenen una, la Sra. Lehoussais, que, en comptes de ca-
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/19
Aquesta pàgina ha estat revisada.
