Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/185

Aquesta pàgina ha estat validada.

no en pot dubtar, tenint com té per aliat, ultra alguns reietons, el Rei Suprem de Cels i Terra, que combatrà entre la Landuvehr alemanya, com antigament Minerva Atenea, armada de la seva llança, combatia contra els bàrbars en mig de les falanges gregues.
 Oh, la certesa de l'aliança divina! Innegablement que res com una tal certesa que quasi el divinitza, pot donar més força a un home. Però també a quin perill no l'arrocega! Perquè res, ni l'evidència, ni la més crua contradicció dels fets conseguiran dissuadir el tal home de què aquella certesa sols era fruit d'una fatuïtat delirant. I, aleshores, lo que realment vé, es l'estimbada bíblica de les altures del cel. Hi hagué, en els vells temps, un poble que es proclamava l'Elegit de Déu — però, tan bon punt va veure's clar que Déu no l'havia elegit ni preferit a cap altre, puix que l'abandonava indiferentment, — aqueix poble fou escomès amb incomparable fúria, bandejat i apedregat per tots els indrets del món, i per fi, encorralat dins de ghetos o calls, fent els reis estampar a llurs cases i sepulcres una marca, semblantment a lo que es feia amb la moneda falsa.
 Guillem II corre el tràgic perill d'ésser estimbat a les Gemonies. Ell s'assumeix avui, temeràriament, les responsabilitats de govern que, arreu del món civilitzat, estan repartides entre els diferents cossos de l'Estat — i sols ell judica i executa, perquè és únicament a ell i no als seus ministres i consellers ni al parlament, a qui Déu, el