Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/181

Aquesta pàgina ha estat validada.

fruïcions que ella promet i que, per tant, desitja experimentar-les, joir-les en totes les formes actualment possibles. Els dilettanti, generalment, ho són d'idees o d'emocions. Per a capir les idees o sentir les emocions, basta posar en exercici l'intel·lecte o el sentiment, i tots els mortals podem, sens que no-res ens en privi, moure'ns lliurement dintre els camps il·limitats del raciocini o de la sensibilitat. Així jo, per exemple, puc ésser un perfet dilettante d'idees, tranquilament reclòs amb mos llibres dins de la meva biblioteca — però si em donés pel dilettantisme d'acció en la més alta expressió de comandar un exèrcit, reformar una societat o fundar un poble, hauria de posseir, no una llibreria; un imperi sotsmès. Guillem II disposa d'un imperi així, i avui, lliure ja de la dura superintendència del vell Bismarck, pot lliurar-se al seu dilettantisme d'acció a tot pler, com aquell novell corser (del qual diu la Bíblia), «que galopa pel desert silent». ¿Què vol, per dar-se gust, comanar grans masses de soldats o solcar les mars amb una flota blindada? No li caldrà sinó posar un telegrama, fer tocar un clarí. ¿Que sent dalit de transformar per ses pròpies mans tot un organisme social? Li bastarà dir: «Vull això», i, dins de poc, veureu sorgir a sos peus un món nou.
 Ho pot tot, perquè compta amb dos milions de soldats i té un poble que sols defensa la llibertat dels dominis de la filosofia, de l'ètica o